Aportacions dels debats

El procés per orientar l’actuació de les Biblioteques de Barcelona per al període 2011-2020 ha tingut una fita important amb la realització de les jornades Els futurs de la biblioteca pública que han tingut lloc a l’auditori de la biblioteca Jaume Fuster del 13 al 15 d’octubre de 2010, amb més de 400 assistents.

El programa s’ha estructurat en tres àmbits de debat: Usuaris i serveis, Continguts digitals i Espais.

Hem comptat amb la participació de directors i responsables de biblioteques públiques europees i de professionals del món de l’edició i de l’arquitectura.

Hem elaborat un document que recull les idees força més rellevants del conjunt d’aportacions realitzades. Les hem agrupades seguint els tres àmbits de treball de les Jornades.

USUARIS I SERVEIS

1. Els usuaris són realment el centre del servei. Cal pensar l’espai per als usuaris i no per a la col·lecció: la biblioteca és per la gent no per als llibres. La biblioteca ha de ser un lloc per estar, per relacionar-se. Un espai que canalitzi les experiències col·lectives.
2. Ens cal conèixer millor els usuaris i els usos que fan de la biblioteca. Hem de conèixer els motius dels no usuaris per incorporar-los com a usuaris dels serveis de la biblioteca.
3. Cal orientar els recursos i serveis en funció dels interessos dels usuaris, seguint un concepte més comercial de segmentació de l’oferta. El màrqueting de serveis ha de tenir un paper més central en les polítiques bibliotecàries. La comunicació interpersonal entre professionals i usuaris és un element clau. Les biblioteques haurien de tenir menys taulells i els professionals s’haurien d’acostar a l’usuari de manera activa.
4. La biblioteca ha de fer una aposta pels joves. L’especialització dels serveis en temes del seu interès pot ser una via d’implicació d’aquest grup. Ho hem de construir amb ells.
5. Cal incorporar la innovació en els projectes de la biblioteca i a la vegada la biblioteca ha d’actuar com un centre d’innovació social.
6. La participació va de la mà de la cooperació. La biblioteca ha d’escoltar i facilitar canals de participació i d’implicació dels usuaris i d’altres agents i alhora establir marcs de treball cooperatiu.
7. A la biblioteca hi passen moltes coses. És un servei que es pot mirar des de diferents perspectives. Ja no n’hi ha prou amb situar el servei de préstec com a servei central, hem d’avançar de la transacció a la creació en un sentit ampli. La lectura, la formació i les iniciatives per a la cohesió social han de tenir centralitat en els serveis de les biblioteques.
8. No hem de diferenciar els serveis de la biblioteca pel fet de ser virtuals o presencials: la biblioteca els integra i els connecta amb l’usuari.
9. Les noves necessitats de la biblioteca ens plantegen dos possibles models pel que fa referència als perfils professionals: més i noves competències dels professionals bibliotecaris o bé la incorporació de nous perfils professionals a la biblioteca.

La frase de l’àmbit:
La biblioteca és una marca molt potent. Hem de donar a conèixer tot el que s’hi pot trobar i tot allò amb el que la biblioteca pot contribuir. Hem de fixar l’activitat principal de la biblioteca i estar oberts a d’altres activitats relacionades.

CONTINGUTS DIGITALS
Més preguntes que respostes. Algunes certeses?

1. Serà difícil mantenir la cadena de valor del llibre amb les intermediacions actuals… almenys en termes generals.
2. Les diferents intermediacions hauran d’aportar valor a la cadena … o no sobreviuran.
3. El llibre digital encara és un mercat molt incipient… a Europa.
4. La coexistència del llibre digital amb el paper sembla assegurada… almenys per uns quants anys.
5. Tot i que l’experiència de lectures és diferent segons la forma -text, imatge o so- encara coneixem poc els canvis que comporta la lectura digital en els processos cognitius i en l’ús dels diferents dispositius de lectura.
6. El gènere acabarà triant el format més adequat de suport.
7. En el sector del llibre digital hi ha dos o més models de negoci: el que té una oferta més comercial i el que vol facilitar accés als continguts amb una relació directa autor-lector.
8. Al model obert i al model protegit dels diferents dispositius s’imposarà un model mixt.
9. La tecnologia no és l’important, però cal apostar per dispositius no propietaris i per estàndards compatibles.
10. Tenim unes lleis de Copyright no adequades als nous entorns digitals.
11. La creació i la digitalització de continguts ens ofereix moltes noves possibilitats en el treball de les biblioteques.
12. La incorporació dels continguts digitals a les biblioteques s’ha de treballar des d’una perspectiva de país, amb flexibilitat a l’hora de personalitzar de manera local.

La frase de l’àmbit:
L’important és que es llegeixi.

ESPAIS

1. Les ciutats europees continuen projectant grans equipaments bibliotecaris: Hèlsinki i Oslo en són un exemple.
2. En una xarxa local de biblioteques cal que cada centre tingui un perfil que respongui a les necessitats de l’entorn. És important que la xarxa tingui una biblioteca central gran que doni visibilitat al servei i funcioni com a icona de la ciutat, però cal no sobrevalorar el seu paper.
3. Cal programar i planificar les biblioteques amb la gent: ciutadans, usuaris i treballadors, és a dir “amb” i no “per a”. Un treball en cooperació dels arquitectes, els bibliotecaris, altres professionals i els usuaris.
4. És important poder experimentar algunes propostes innovadores a petita escala abans de generalitzar-les o d’incorporar-les en determinats projectes.
5. La biblioteca és un espai públic que actua com a àgora i ajuda a construir comunitat.
6. Per dissenyar els espais és bàsic conèixer els usos de la biblioteca: les persones acaben modelant-los.
7. Cuidar els espais interiors és cada cop més necessari ja que els usuaris passen cada vegada més temps a la biblioteca. Per això cal cuidar també l’interiorisme.
8. Necessitem espais amb capacitat de seducció i d’estímul a la lectura. Volem espais flexibles: hem d’incorporar a la flexibilitat dels espais la flexibilitat de les instal·lacions. És important que hi hagi espais lliures i disponibles que puguin generar activitats no previstes.
9. La biblioteca en el seu valor intergeneracional és l’únic espai públic que ofereix un lloc de convivència per a totes les edats.
10. Cal incorporar l’habitabilitat als àmbits que configuren el cercle de la sostenibilitat: matèria, aigua i energia.
11. La biblioteca pública ha de ser un instrument educador dels aspectes vinculats a la sostenibilitat. El propi edifici ha de ser sostenible i explicar les seves virtuts mediambientals. La biblioteca a més ha d’actuar com element promotor d’aquest valor. Els gestors de la biblioteca tenen la responsabilitat social d’incorporar aquest tema.
12. La biblioteca no és una illa, és part d’un sistema, n’és un node clau (com el mercat). Aquest fet s’ha de tenir present en el moment de pensar l’emplaçament d’una biblioteca i també a l’hora de facilitar mitjans de mobilitat sostenible: a peu, bicicleta…
13. Quan parlem de sostenibilitat l’aspecte econòmic s’ha d’analitzar a llarg termini, tenint en compte que la inversió ha d’incorporar l’explotació.

La frase de l’àmbit:
No utilitzem la sostenibilitat en va: és un tema massa important.

Anuncis
%d bloggers like this: